Quim Monzó és un
dels autors més reconeguts del panorama literari valencià actual. Les seues
obres han estat traduïdes a nombroses llengües i ha sigut premiat en moltes
ocasions. Ha conreat diversos gèneres, des de l’article periodístic fins al
conte, passant per la novel·la, i també ha participat en altres projectes
culturals. D’entre tots ells, destaca sobretot, como a escriptor de relats
breus.
La seua narrativa curta constitueix en sí la instantània
de la societat actual (la societat postindustrial o postmoderna) que ha
abandonat les preocupacions col·lectives típiques de la modernitat, per
centrar-se en l’individualisme. Una societat on per sobre de tot es troba l’èxit
personal i on la saturació d’informació que prové dels mitjans de comunicació
masses fa que les persones se senten sobrepassades.
Bona part dels seus relats giren entorn de la vida en
una gran ciutat, solitària, rutinària i dominada pel tedi laboral. Una bona
quantitat també se centren en les relacions de parella, però defugen tota
inclinació melodramàtica i busquen expressar d’una forma freda i violenta els
aspectes quotidians del sexe i de l’amor.
Altre aspecte rellevant del seus contes és la
intertextualitat: fer referència, dins dels seus contes, a obres de la tradició
literària que suposadament el lector coneix. Monzó utilitza aquest recurs amb
la intenció de qüestionar els models de conducta que ha establert la societat
occidental. No es pot prescindir de remarcar l’ús recurrent de la ironia, de
les hipèrboles, i d’un llenguatge viu
actual, modern, senzill i lliure de qualsevol floritura.
En suma, la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix els
trets característics de la societat postmoderna individualista i hedonista,
mitjançant recursos que, per regla general, pretenen despullar els trets de la
societat per tal de fer-nos veure les seues contradiccions.
[289 paraules]
No hay comentarios:
Publicar un comentario