La
victòria del bàndol nacional en la Guerra Civil suposà la implantació d’un
règim totalitari d’ideologia feixista que va provocar canvis profunds en tots
els àmbits de la vida, inclosa la literatura.
El
període immediatament posterior a l’acabament de la guerra fou el més dur. Junt
amb l’escassetat, la repressió va ser extremadament forta i la por imperava
entre la població, motius pels quals quasi no hi ha narrativa durant aquesta
època. Aquest gènere, a l’igual que el teatre i a diferència de la poesia,
necessita d’editorials i un públic bastant gran per a existir, i ambdós eren impensables en un clima com aquell.
Durant
la Guerra Freda, Espanya s’alià amb els EUA contra el comunisme. Aquest pacte
suposà una relaxació en la repressió franquista i una obertura al món que
activà la economia i influí en la mentalitat dels espanyols.
També
en aquest període – 1947 concretament - es van convocar per primera vegada els
premis Joanot Martorell, per a fomentar el conreu de narrativa, recuperar i
crear públic lector. Tot i això, no fou fins a la dècada del seixanta que el
català començà a tornar plenament (abans s’havia intentat mantenir com local i
folklòric, sense massa difusió). La publicació de Nosaltres els valencians (1962) suposà el retorn de la cultura valenciana
a un primer pla: les editorials tornaren a publicar, es crearen revistes i
s’inicià el moviment de la Nova Cançó.
En
conclusió, el context sociopolític de la Postguerra condicionà greument la nostra
literatura durant els primers anys, però a mesura que la repressió es va
relaxar, la literatura valenciana inicià una recuperació progressiva que culminà
amb l’arribada de la democràcia.
[273 paraules]
No hay comentarios:
Publicar un comentario