Josep
Maria Benet i Jornet ha estat l’autor català contemporani que més s’ha dedicat
al teatre. Des de les primeres obres de caire realista, ha evolucionat cap una
producció més personal i d’experimentació permanent, però mantenint les
constants temàtiques de reflexió sobre l’individu i la societat.
La
reflexió sobre el país, la llengua i el sistema és una de les temàtiques
principals de la seua obra; temàtica que es fa palesa especialment a obres com Una vella, coneguda olor (1963), la
trilogia sobre el mite de Drudània, i Berenàveu
a les fosques (1971). Altre tema que desenvolupa en obres com La desaparició de Wendy (1973), és la
passió per l’escriptura teatral. En aquesta obra concretament, la infantesa i
la postguerra prenen una dimensió mítica. També reflexiona sobre la raó envers
la irracionalitat i la màgia a Revolta de
bruixes (1975). Per últim, la reflexió sobre el sentit de l’existència i la
felicitat apareix a Testament (1996)
i Olors (1999). El Manuscrit d’Alí Bei (1984) constitueix
una síntesi de totes aquestes temàtiques.
En les
seues obres teatrals trobem trets estructurals d’innovació formal com
l’existència de diversos actes que són simultanis en el temps. Aquesta
característica ens remet a una altra: en ocasions els espectadors coneixen
informació que els personatges desconeixen, com si fos una tragèdia clàssica.
Paral·lelament
a la seua tasca com a dramaturg, Benet ha treballat com a guionista dels
exitosos serials produïts per Televisió de Catalunya com Poble Nou (la primera telenovel·la en català, que constituí un
fenomen social digne d’estudi), Rosa,
Nissaga de Poder, Laberint d’ombres, El cor de la ciutat, Ventdelplà i Zoo.
En
suma, l’obra de Josep Maria Benet i Jornet és de les més extenses i exitoses
dels nostres autors contemporanis, i es pot considerar també com un personatge
clau del món audiovisual català.
[299 paraules]
No hay comentarios:
Publicar un comentario