PAU - Valencià - 4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural

La narrativa valenciana de les darreres dècades ha experimentat una explosió en quantitat, qualitat i varietat temàtica i estilística en comparació amb la que s’escrigué durant la Guerra Civil. Tanmateix, durant aquestes dècades també hi ha hagut canvis en la narrativa, motiu pel qual podem distingir tres etapes.

Als anys 60 ens trobem un trencament amb la tradició anterior: s’inicia la cerca de noves formes i estructures i s’abandona la preocupació pel contingut de l’obra. Ací apareix una “contracultura” que defuig l’art “oficial” com a mostra de rebel·lia i crea novel·les ambientades a les ciutats amb personatges joves on el sexe i les drogues són temes recurrents. Durant aquesta etapa sorgeixen nombrosos autors nous com Isa Tròlec, Isabel-Clara Simó, Joan Francesc Mira...

En les dues dècades següents es produeix un retorn a formes narratives més clàssiques. D’una banda torna la narrativa de gènere (policial, eròtica, històrica...), i d’altra sorgeix un nou corrent, el “realisme brut o costumisme urbà”. Aquest està fortament influït per la literatura nord-americana i critica les contradiccions de la societat capitalista actual. Durant aquests anys s’introdueix el valencià a l’escola, fet que augmentà la venda de novel·les i possibilità que els autors pogueren viure d’escriure.

Amb l’arribada del nou segle es produeix la irrupció d’un nou grup d’escriptors inconformistes nascuts als anys 70 (els “afterpops”) com Edgar Cantero, Toni de la Torre, etc. Aquests es caracteritzen per fugir del mitjans convencionals, que consideren massa comercials, utilitzar la xarxa i produir narracions de caràcter fragmentari. Tot i això, en aquesta època es manté la producció d’autors de generacions anteriors com Quim Monzó, motiu pel qual conviuen gran varietat de temàtiques i estils.

En suma, es pot dir que durant les últimes dècades els canvis en la societat, caracteritzada per l’individualisme i l’hedonisme, s’han vist reflectits en la nostra literatura amb l’aparició de nous estils i una desviació de la temàtica cap a la individualitat en comptes de la preocupació pel conjunt de la societat valenciana que predominà en la literatura dels anys 60.

[335 paraules]